STOCKMANN, L’ENEMIC DEL POBLE. D’HENRIK IBSEN

stockmann

Versió de l’obra de Henrik Ibsen Un enemic del poble. Una petita ciutat de províncies edifica un balneari per potenciar la seva precària activitat econòmica. Un dia, però, el Dr. Stockmann descobreix que les aigües estan contaminades i exposa els seus conciutadans – inclòs l’Alcalde Stockmann, el seu fill – a un gran dilema: reformar el balneari, amb el cost econòmic i de prestigi que això suposa, o fer els ulls grossos per seguir atraient turistes.

 

Dia i Hora: 14 d’octubre de 2016 a les 21h
…………….15 d’octubre de 2016 a les 21h
Durada: 60 minuts (aprox.)
Lloc: C.C. La Farinera del Clot (Sala Jesús Concernau)
Preu: 7 € (5€ socis de l’A.T. El Partiquí)
Idioma: català

repartiment-stockmann


Hi ha moltes veritats incòmodes. En una societat que encara recorda –i reviu constantment– les ferides d’una guerra civil i de quaranta anys de dictadura, la més incòmoda de totes és que la democràcia no és un sistema vàlid. Probablement Winston Churchill tenia raó quan deia –presumptament– que era el menys dolent dels sistemes polítics, però això no li hauria de garantir la legitimitat de la que gaudeix. Legitimitat que, en dies com avui –escric aquestes línies el 27 de juny de 2016, l’endemà que gairebé 8 milions de persones escollissin Mariano Rajoy com a president del govern espanyol– potser queda més en dubte que mai.De fet, el propi Rajoy ho va posar de manifest hores després del referèndum sobre la sortida del Regne Unit de la UE, declarant que “no me gustan los referéndums” i que no és aconsellable “trasladarles las decisiones difíciles a la gente.”
S’atribueix també a Churchill que “el millor argument contra la democràcia és una conversa de cinc minuts amb el votant mitjà”. Les eines per destruir aquest argument i dotar el menys dolent dels sistemes de sentit i excel·lència són, doncs, el coneixement, la reflexió, el sentiment de col·lectiu i el sentit crític. Mentre l’ètica capitalista –basada en l’individualisme i en l’axioma que allò que genera diners és bo– ens governi, a aquestes virtuts els costarà molt créixer. Per això agraeixo enormement que hagueu vingut al teatre, el temple que remou consciències i ens fa més savis i lliures.
Martí Lucas Feliu

2 comments

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s