Filosofia del concurs

Aquest premi, es va crear l’any 2017 en memòria de qui va ser fundador i ànima de l’Associació Teatral el Partiquí, i qui durant molts anys va marcar la línia de programació d’espectacles, basant-se molt en la qualitat, la innovació i el sentit de servei públic que ha de tenir el teatre.

LA PERSONA

En Ferran Rovira va ser sempre una persona molt exigent en el que calia oferir al públic i mai va voler adoptar la possible popularitat del text, o el que la proposta “agradés” a més gent. Ell creia que el teatre havia de fer pensar, havia de sacsejar les consciències i que al teatre s’hi anava a treballar. No s’havia d’explicar tot, si de cas, calia la conversa posterior i l’intercanvi de sensacions per treure’n encara més profit. El teatre va ser la seva vida, i aquesta és l’herència que ens va deixar.

ANAR AL TEATRE

El sentit del premi Ferran Rovira el vam plantejar com el que faria qualsevol afeccionat al nostre art més estimat. Quan decidim escollir un espectacle de la cartellera teatral, normalment ens basem en el text – anar a veure un Miller, un Shakespeare, un clàssic grec, un Benet i Jornet… – en qui ho posa en escena, – direcció i repartiment – i en si per dates et resulta possible anar-hi.

A L’HORA D’ESCOLLIR

Per aquest motiu no demanem cap DVD, cap dossier de l’obra – que podria incloure crítiques, o premis anteriors, que podrien ajudar, però que en general no es tenen – i que seria com llegir al diari o veure a televisió, algun comentari engrescador. El boca orella també podria ser un bon recurs. Imagineu un espectacle que s’ha inscrit i que algú l’ha vist a la Mostra de Pineda, o que coneix la qualitat habitual dels espectacles de determinat grup amateur, doncs seria un bon afegit a l’hora d’escollir.

ELS ALTRES

Els concursos habituals volen anar sobre segur i miren els projectes en DVD per triar-los, es a dir que quan participen, d’alguna forma ja els han vist i creiem que això trenca l’esperit del nostre premi, tot i que fossin persones diferents els qui escullen i els qui jutgen finalment .

No volem dir que el nostre sistema sigui millor o pitjor, però és el que hem escollit, i podria ser que dos espectacles que ens criden molt l’atenció, coincidissin en data i haguéssim de triar. La vida es un escollir continuat, i de vegades encertes i d’altres no.

Poc a poc vas coneixent grups i això també et pot suggerir si et pot agradar més o menys una proposta. La continuïtat del Premi i l’anar coneixent grups ens ajudarà en aquest sentit.

EL JURAT

Finalment, dels 10 espectacles a escollir per anar a veure’ls en directe – com s’ha de veure el teatre – intentem que n’hi hagi 6 de gener a juny i 6 de juliol a desembre. Això depèn de com i quan es fan les inscripcions. Amb tot plegat fem la tria i desplacem el jurat.

Aquest jurat valora de 1 a 5, tres aspectes de l’espectacle: el text escollit, la posada en escena (direcció) i la interpretació. Tot sumat i dividit pel nombre de membres del jurat (4) donaria la puntuació. Tot i que prèviament cada jurat dona els seus punts, el comentari comú pot fer variar una mica la puntuació final. La puntuació màxima seria 15, que correspondrà a un text de qualitat, una posta en escena bona i una gran interpretació.

Els espectacles s’escullen al llarg de l’any segons inscripcions rebudes. Com veieu és un sistema diferent dels Concursos Clàssics, i per això, no hi ha data final d’inscripció, es fa al llarg de l’any.

En aquest moment el concurs 2018 està tancat tot i que ens queden tres espectacles per veure, i ja està en marxa el 2019.

Salut i visca el teatre.